Tècnicament parlant és una queratopatia. És una alteració fisiològica, química i morfològica relacionada amb el camí cap a l’exterior de cèl·lules epitelials.
El primer que cal pensar és que els calls apareixen per culpa dels ossos. Si algú pateix alguna alteració amb els seus metatarsians al caminar, això pot transformar-se en una callositat plantar. Si en fer un tractament conservador no evitem el mateix, llavors s’intervé aquest metatars, ja que es tracta de la causa de la producció del call.
Com passa amb totes les callositats, al peu, el principal problema radica a l’os. Per aquest motiu sempre surt al mateix lloc, la qual cosa vol dir que si volem eliminar el call definitivament, hem d’operar l’os que el provoca.
Les durícies -o calls, més coneguts popularment- sempre apareixen a les zones del peu on hi ha més fricció, frec o pressió (sabata estreta, massa puntiaguda).
Per això, darrere d’una durícia tenim majoritàriament un problema a l’os, que fa que sempre surti al mateix lloc fins que el professional actua per donar-li solució.
Les regions més habituals on apareixen les durícies canvien depenent del tipus de peu, però sota els metatarsians i en els dits dels peus és no apareixen més freqüentment.
És clar que sí, n’hi han de més difícils de tractar segons les zones del peu, però se solucionen quan realitzem el tractament preventiu (quiropòdia, descàrrega, tractament ortopodològic, ortesi de silicona) o definitiu (quirúrgic).
El motiu pel cual existeix aquesta confusió és perquè són molt semblants. A la palpació en són molestes les dues, però la berruga en fer-li un pessic magnifica el dolor.
Aquesta és una prova senzilla i pràctica de realitzar, però en qualsevol cas cal anar al podòleg ja que és l’especialista que pot sol·lucionar el problema.